Aquest juliol passat hem volgut emprendre un viatge molt especial per terres africanes i com a destí hem escollit el país de Camerun. Hem estat un grupet de quatre joves odontòlogues que hem sortit des de Barcelona amb moltes ganes de donar-ho tot per aquella gent que ho necessita. Tot ha estat possible gràcies al recolzament de Dentalcoop amb la que ja col·laboràvem aquí a Barcelona i també gràcies a la Fundació Recover de Madrid que ens ha ajudat tan. Ambdós excepcionals.
Ha valgut la pena passar quasi un mes de la nostra vida en contacte amb gent camerunesa tan com a experiència personal per donar-nos compte del món en què vivim i de les diferents cultures que ens podem trobar, com per l’assistència bucodental que hem pogut realitzar. Però no només per això, un dels nostres objectius ha estat donar la millor assistència bucodental durant la nostra estància i així ho hem fet. Després de mil batalles que ha tingut l’Alberto Pérez-Porro per poder arribar a muntar equips dentals i fer-los arribar allà en bones condicions i sense que hi faltés cap peça, s’ha pogut fer una bona tasca assistint al major nombre de “negritos” possibles durant aquest mes de juliol. Hem pogut treballar de valent en dos hospitals, un a la capital, Yaounde, Hospital Saint Martin du Porres i a cinc hores, quasi tocant a Nigèria, Hospital de Bafoussam, a la barriada de Djunang, totalment diferents un de l’altre, tan per l’organització com pel nombre de personal, volum de pacients i estil de vida de la gent. Ara sí, tots ells amb un respecte increïble, sempre amb el “Mama”, el somriure i el “Gràcies” a la boca . Un dels casos que ens va impactar més va ser una nena de 10 anyets que quasi no podia obrir la boca, amb dolor molt intens, inflamació facial…vaja, una cel·lulitis monumental a la que vam haver de recórrer al desbridament facial com a part de solució. Doncs després de passar la mala estona al “quiròfan”, ja us ho podeu imaginar, quan vam acabar no ens deixava la mà i no parava de dir mil cops gràcies de lo agraïda que estava de que l’haguéssim ajudat. Imagineu-vos la mateixa situació amb un nen o nena blanc d’aquí Espanya. Tan a un hospital com a l’altre hem estat treballant moltes hores i quasi sense parar, però es que era tal l’alegria i el servei que donàvem a la gent camerunesa que no ens deixava parar el ritme frenètic que dúiem. Us imagineu a les consultes d’aquí estar quasi 12h atenent a pacients perquè la cua de gent comença a les 6 del matí i encara a les 6 de la tarda encara hi ha gent esperant??La lluita era constant, amb positivitat i amb ganes fins i tot d’arribar a diagnòstics sistèmics amb ajuda de probes mèdiques a través simplement d’una exploració bucal, tal i com varem fer amb una nena d’ 11 anys a la que li vam fer el diagnòstic de VIH+ quan es veu que la seva mare ja feia temps que ho sabia i no hi havia ficat remei. Bé, totes les experiències viscudes van ésser reconfortants i divertides, cal dir que fins i tot vam sortir ballant a un videoclip d’un cantant famós de Camerun que estava rodant a dalt del turó del Palau de congressos de Yaoundé!Com veieu va haver-hi moments per tot!
I així mil historietes podríem estar explicant, però el més important és que hem pogut continuar el treball d’altres voluntaris i així poder ficar un granet de sorra en el nostre camp, el de l’odontologia. Així que us animem a tots i a totes els/les professionals de la salut que heu pensat o no algun cop en aquest projectes tan macos de voluntariat en països tan apassionants com aquests, fer-ho realitat, perquè de veritat que no només us encantarà si no que hi voldreu tornar a curt termini. Una altra cultura, un altre món, però tot meravellós.
Molts agraïments a Alberto Pérez-Porro per tot l’ajut en tot moment, a la Macrina de la Fundació Recover, la Cristina, metge i directora de l’Hospital de Saint Martin du Porres de Yaounde, a la Mirtha, la directora de l’hospital de Bafoussam i al nostre company de viatge, i amic murcià, metge, David García Azorín. Moltes gràcies a tots!
Jessica Carbonell Mongay